LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA
Després de la mort del general Franco, en 1975, Joan Carles de Borbó es convertix en el seu successor i és proclamat rei d'Espanya.
L'anomenada Transició democràtica va durar des de 1975 fins a 1978 (també podríem considerar que acaba en 1982 amb la victòria electoral del PSOE). Fa falta dir que parlem d'una transició política, ja que els canvis econòmics, socials i culturals s'havien estat produint durant els últims anys del franquisme.
El Rei, primerament, va nomenar president del primer Govern a Arias Navarro, però aquest era massa immobilista i no ajudava al Rei a dur a terme les seues pretensions democràtiques. De manera, que es va nomenar Adolfo Suárez com a president.
Aquest va sobreposar-se a les adversitats (franquistes, oposició, vagues i terrorisme) i va començar a actuar de dos maneres: primerament, va negociar amb l'oposició (socialistes, comunistes i nacionalistes) i després, va liquidar les Corts franquistes amb la intenció de desmuntar el franquisme i conduir el país cap a la democràcia.
El 15 de Desembre de 1976 va ser sotmesa a Referèndum una llei que regulara la transició política des de les institucions franquistes i que determinava el següent: establia el concepte de sobirania nacional com a dret polític per a tots els majors de 21 anys. Creava un sistema bicameral: Congrés dels Diputats i Senat, amb un mandat de quatre anys i els seus membres serien escollits per sufragi universal lliure, directe i secret, a excepció de una quinta part dels senadors que eren designats directament pel Rei i autoritzava al Govern o al Congrés dels Diputats a iniciar una reforma constitucional.
En 1977 es van legalitzar els partits polítics que encara no havien sigut legalitzats. D'aquesta manera, el 15 de juny de 1977 es van celebrar unes eleccions generals amb el 78,7% de participació on va guanyar el UCD amb 165 diputats dels 350 que tenia el Congrés. El seguia el PSOE amb 118 diputats, PCE i PSUC (comunistes) amb 20 diputats i AP (franquistes) amb 16.
Dels partits nacionalistes es pot dir que, en Catalunya, el Pacte Democràtic va aconseguir 11 diputats, Unió Democràtica de Catalunya, 2, i Esquerra Republicana de Catalunya, 1. Al País Basc, el PNV va aconseguir 8 diputats i Euzkadiko Ezkerra, 1. Així, Adolfo Suárez va ser investit President del Govern, però sense la majoria absoluta, de manera que es va veure obligat a una política amb constants pactes amb els partits de la oposició.
Una vegada obertes les Corts, aquestes iniciaren la tasca d'elaborar una constitució que servira de base per a iniciar la normalitat democràtica. Però primer havien de frenar la greu crisi econòmica que patia el país. Per a aconseguir això el Govern va proposar un pacte a totes les forces polítiques i sindicals coneguts com a Pactes de la Moncloa i que van ser aprovats per totes les formacions el dia 15 d'octubre de 1977.
Aquesta política de consens va culminar en la creació de la Constitució espanyola en 1978 en la que es derogaven una sèrie de Lleis Fonamentals que havien servit al règim de Franco de suport legal, però que no servien per a res al procés democratitzador que se havia iniciat a Espanya. Els trets essencials de la Constitució són:
-Defineix l'Estat espanyol com un Estat social i democràtic, amb una monarquia parlamentària com a forma política.
-Reconeix l'existència de nacionalitats i regions, que poden constituir-se en comunitats autònomes.
-Declara la sobirania nacional i la igualtat davant la llei de tots els espanyols.
-Recull la divisió de poders: el legislatiu és exercit pel Congrés i el Senat, el Govern té el poder executiu i el judicial és dels tribunals de justícia.
-Reconeix el dret a la vaga i a la lliure sindicació.
Després de la mort del general Franco, en 1975, Joan Carles de Borbó es convertix en el seu successor i és proclamat rei d'Espanya.
L'anomenada Transició democràtica va durar des de 1975 fins a 1978 (també podríem considerar que acaba en 1982 amb la victòria electoral del PSOE). Fa falta dir que parlem d'una transició política, ja que els canvis econòmics, socials i culturals s'havien estat produint durant els últims anys del franquisme.
El Rei, primerament, va nomenar president del primer Govern a Arias Navarro, però aquest era massa immobilista i no ajudava al Rei a dur a terme les seues pretensions democràtiques. De manera, que es va nomenar Adolfo Suárez com a president.
Aquest va sobreposar-se a les adversitats (franquistes, oposició, vagues i terrorisme) i va començar a actuar de dos maneres: primerament, va negociar amb l'oposició (socialistes, comunistes i nacionalistes) i després, va liquidar les Corts franquistes amb la intenció de desmuntar el franquisme i conduir el país cap a la democràcia.
El 15 de Desembre de 1976 va ser sotmesa a Referèndum una llei que regulara la transició política des de les institucions franquistes i que determinava el següent: establia el concepte de sobirania nacional com a dret polític per a tots els majors de 21 anys. Creava un sistema bicameral: Congrés dels Diputats i Senat, amb un mandat de quatre anys i els seus membres serien escollits per sufragi universal lliure, directe i secret, a excepció de una quinta part dels senadors que eren designats directament pel Rei i autoritzava al Govern o al Congrés dels Diputats a iniciar una reforma constitucional.
En 1977 es van legalitzar els partits polítics que encara no havien sigut legalitzats. D'aquesta manera, el 15 de juny de 1977 es van celebrar unes eleccions generals amb el 78,7% de participació on va guanyar el UCD amb 165 diputats dels 350 que tenia el Congrés. El seguia el PSOE amb 118 diputats, PCE i PSUC (comunistes) amb 20 diputats i AP (franquistes) amb 16.
Dels partits nacionalistes es pot dir que, en Catalunya, el Pacte Democràtic va aconseguir 11 diputats, Unió Democràtica de Catalunya, 2, i Esquerra Republicana de Catalunya, 1. Al País Basc, el PNV va aconseguir 8 diputats i Euzkadiko Ezkerra, 1. Així, Adolfo Suárez va ser investit President del Govern, però sense la majoria absoluta, de manera que es va veure obligat a una política amb constants pactes amb els partits de la oposició.
Una vegada obertes les Corts, aquestes iniciaren la tasca d'elaborar una constitució que servira de base per a iniciar la normalitat democràtica. Però primer havien de frenar la greu crisi econòmica que patia el país. Per a aconseguir això el Govern va proposar un pacte a totes les forces polítiques i sindicals coneguts com a Pactes de la Moncloa i que van ser aprovats per totes les formacions el dia 15 d'octubre de 1977.
Aquesta política de consens va culminar en la creació de la Constitució espanyola en 1978 en la que es derogaven una sèrie de Lleis Fonamentals que havien servit al règim de Franco de suport legal, però que no servien per a res al procés democratitzador que se havia iniciat a Espanya. Els trets essencials de la Constitució són:
-Defineix l'Estat espanyol com un Estat social i democràtic, amb una monarquia parlamentària com a forma política.
-Reconeix l'existència de nacionalitats i regions, que poden constituir-se en comunitats autònomes.
-Declara la sobirania nacional i la igualtat davant la llei de tots els espanyols.
-Recull la divisió de poders: el legislatiu és exercit pel Congrés i el Senat, el Govern té el poder executiu i el judicial és dels tribunals de justícia.
-Reconeix el dret a la vaga i a la lliure sindicació.
Text extret de:
http://cienciassociales.iesgbrenan.com/gh-tema11-s.pdf
Consulta [4/01/10]
SEBASTIÁN GARCÍA, M. i GATELL ARIMONT, C. (2009): Àgora, ciències socials, història, València, Vicens Vives.
0 comentarios:
Publicar un comentario