WEB BLOG
this site the web

"Mare, no m'esperes desperta"

ORGANITZACIÓ DEL TEMPS LLIURE:

Una bona manera de observar els canvis en la societat a partir del franquisme és comparant la vida que portava la gent jove. La seva qualitat de vida és un bon indicador del nivell de desenvolupament d'un país. Aspectes com l'alfabetització, el treball infantil, la nutrició i el temps lliures són aspectes essencials per a fer un bon anàlisi. Com que els altres apartats ja estan treballats al blog, ara anem a parlar sobre el temps lliure.

OBJECTES I LLOCS D'ESBARJO:

Durant el franquisme els xiquets tenien pocs joguets i per aixó valoraven moltíssim quan els regalaven algun joguet, sobretot si eren els que apareixien als anuncis (maquillatge de la Señorita Pepis, nines Famosa, etc.). Actualment els xiquets i xiquetes no valoren aquests objectes ja que estan acostumats a rebre'ls sempre que volen, només tenen il·lusió en el moment d'obrir el regal.
Durant el franquisme les xiquetes tenien joguets especialment creats per a elles i que tractaven de ensenyar el missatge franquista: la dona havia de servir per als treballs domèstics i per a ser mare. En canvi, els xics tenien joguets relacionats amb diferents treballs, però sobretot amb treballs que es consideraven per a homes valents (cotxes de bombers, vaixells, avions, etc.)
En l'actualitat també hi ha grans diferències entre els joguets de xics i xiques, encara que es pot observar que hi ha una gran quantitat de jocs unisex (puzzles, videojocs, etc.). D'una banda, les xiques juguen amb cuinetes i nines, les quals influeixen sobre el prototip de dona que es formen les xiquetes (després això pot desembocar en transtorns alimentaris); també tenen bebés de joguet, és a dir, que encara se segueix transmitint que la finalitat de la dona és criar els fills. D'altra banda, els joguets per als xiquets no han canviat molt, l'únic que s'ha afegit són molts tipus distints de videojocs, la major part d'ells relacionats amb la violència, que després afecten en el comportament dels xiquets quan creixen.
La evolució dels joguets ha anat de la mà d'un canvi en els llocs on els xiquets i xiquetes juguen. Durant el franquisme els joguets estaven pensats per a jugar al carrer (fet sobre el qual també influeix que els carrers eren molt més segurs i no hi havien tants cotxes com ara), com per exemple el baló, la corda, el sambori i amb les nines i cotxets també jugaven al carrer. Actualment, amb l'introducció de videojocs i l'enorme augment de la quantitat de cotxes que fa que els carrers no siguen tan segurs, pràcticament ningún xiquet juga ja al carrer, fet que augmenta, al seu torn, el sedentarisme infantil.

FESTES I CAPS DE SETMANA:

La principal diferència entre el que feien abans i ara durant les festes és la quantitat de diners que utilitzaven per a viatjar. Abans la gent no viatjava més que per a anar com a molt al seu poble, ja que no tenien suficient diners per a viatjar a llocs més llunyans o a altres països.Per exemple, quan arribava el Nadal, solien passar les festes amb la família, en casa o en casa d’algun amic. En els últims temps això havia canviat ja que vam experimentar un fort creixement econòmic i la gent solia anar-se'n a esquiar o a algun altre país, però ara eixa tradició es repeteix a causa de la crisi que estem patint que ens ha fet tornar a tradicions més barates. En estiu ocorre el mateix, abans estaven a les alqueries (a la platja) o als masets (a la muntanya) i en l'actualitat s'estan substituint els viatges més cars per fer el mateix que en aquella època.
En quant als caps de setmana, els joves actuals, solen passar les nits de divendres i dissabte fins a la matinada en les discoteques. Es comença a anar a aquests locals des dels 14 o 16 anys i allí es beu alcohol i es fuma. En canvi, abans no s'anava a les discoteques fins als 18 anys o més.
Altres coses que es feien i es seguixen fent són anar al cine, fer esport o simplement eixir en els amics a passejar i parlar.

Redacció a partir de l’entrevista realitzada a Silvia Selusi Orenga.

70 anys de canvis en Espanya.

Amb aquest vídeo hem fet una comparació de la moda i la música durant el franquisme, transició i actualitat. Es poden observar fàcilment els canvis socials i culturals en la música: del franquisme hem escollit "La minifalda" de Manolo Escobar, de la transició, "Déjame" de Los Secretos i de l'actualitat, "Closer" de Ne-Yo.
El vestuari també és un bon indicador de la millora de la qualitat de vida i, en general, de tots els canvis que es van produir durant aquestes èpoques.



Totes les fotografies pertanyen a àlbums personals de les nostres famílies.

Què hi ha avui per a dinar?

Durant les últimes dècades l’alimentació de la gent de classe mitjana-baixa que viu a Espanya ha canviat molt. Analitzant-la s’observa fàcilment els canvis de vida que s’han experimentat des del franquisme, com per exemple, la migració del camp a la ciutat, la millora de la qualitat de vida, l’abaratament del cost del menjar, la modernització dels electrodomèstics, la introducció de la dona en el mercat laboral (ara té menys temps per a cuinar) i molts altres aspectes.

DIETES:
Anem a comparar l’alimentació de l’època del franquisme i ara.
· Desdejuni: Es desdejunava llet de cabra de casa de vegades acompanyada de alguna magdalena feta en casa y una petita ració de tauleta de xocolata. Mentre que ara se sol desdejunar menys ja que hi tenim una vida més activa i estressada, molta gent treballadora sol desdejunar en un bar, algun cafè o alguna cosa ràpida.
· Dinar: Solien dinar calent (fins i tot en estiu) com ara un bullit o una sopa...també en menjaven fruites i verdures: carabassa, taronges, etc., tot de l’hort ,carn i truita procedents dels animals de casa. En l’actualitat ja casi no es mengen aliments casolans per falta de temps o per comoditat i ens em passat als menjars precuinats, els aliments més comuns ara són la pasta i l’ensalada. En aquest fet també ha influit molt la introducció de la dona en el mercat laboral, que ara ja no té temps per a preparar els aliments, per això moltes vegades preferix els aliments precuinats o molt fàcils de fer. En quant als aliments hem introduit en la nostra dieta molts aliments que abans no teníem al nostre abast, com fruites exòtiques (pinya, mango, papaya, etc.), marisc o plats estrangers (pizza, hamburgueses, etc.).
· Sopar: seguien menjant calent ,verdures i fruites de l’hort.
Un altre aspecte que ha canviat radicalment és el temps que passem a taula. Ara ja no es passa quasi temps, com es feia abans i s’ha substituït la conversa (principalment parlava el pare i s’acataven les seves ordres) pels programes televisius.

CUARESMA I DIES DE FESTA
Durant el franquisme, la religió tenia molta més influència sobre la gent, que menjava menys els dimecres i els divendres feien abstinència (no menjaven carn). Actualment açò només ho fa la gent molt religiosa, la majoria no seguixen l’abstinència.
Els diumenges, tant en aquella època com actualment, se segueix dinant paella, aquesta tradició no ha canviat.
En Nadal, en canvi, abans feien dolços típics com pastissos de moniato i carabassa torrada. Mentre que avui en dia comprem dolços típics com el torró i els polvorons, però també distints tipus de pastissos i postres especials. Per a dinar, solien fer arròs en pilotes, tradició que encara continua en algunes cases, encara que s’està substituint per plats més elaborats i cars com marisc o carn.
En Pasqua, ara se solen fer les típiques mones, però abans els dolços típics d’aquesta festa eren les galetes, les rosquilletes i els rotllets. També feien postres com pilotes de frare i bunyols de figa.
En festes de Sta. Quitèria no menjaven res especial apart de les calderes, tradició que encara es fa. La diferència consisteix en que ara es fan grans dinars i sopars per a celebrar la festa.
En quant a l’elaboració dels aliments, cuinaven sempre les mares productes de casa (ous, carn de conill o gallina, llet, verdura i fruita) i comprats (alguns tipus de fruita, com plàtans, oli, arròs, llegums, sucre, sal, peix i corder) amb llenya (estaven una hora per a coure una olla, ja que havien d’estar contínuament ficant llenya) i amb diferents utensilis: cassoles, perols i paellons de fang.

Redacció feta a partir de les entrevistes realitzades a María Esteve Edo i a Faustina Martín Rojo.

DESDEJUNI DINAR SOPAR
FRANQUISME
ACTUALITAT
 

W3C Validations

Cum sociis natoque penatibus et magnis dis parturient montes, nascetur ridiculus mus. Morbi dapibus dolor sit amet metus suscipit iaculis. Quisque at nulla eu elit adipiscing tempor.

Usage Policies