Què hi ha avui per a dinar? Publicado por AnnaB , jueves, 18 de marzo de 2010 at 2:36, in Etiquetas: 5-Què hi ha avui per a dinar?

Durant les últimes dècades l’alimentació de la gent de classe mitjana-baixa que viu a Espanya ha canviat molt. Analitzant-la s’observa fàcilment els canvis de vida que s’han experimentat des del franquisme, com per exemple, la migració del camp a la ciutat, la millora de la qualitat de vida, l’abaratament del cost del menjar, la modernització dels electrodomèstics, la introducció de la dona en el mercat laboral (ara té menys temps per a cuinar) i molts altres aspectes.

DIETES:
Anem a comparar l’alimentació de l’època del franquisme i ara.
· Desdejuni: Es desdejunava llet de cabra de casa de vegades acompanyada de alguna magdalena feta en casa y una petita ració de tauleta de xocolata. Mentre que ara se sol desdejunar menys ja que hi tenim una vida més activa i estressada, molta gent treballadora sol desdejunar en un bar, algun cafè o alguna cosa ràpida.
· Dinar: Solien dinar calent (fins i tot en estiu) com ara un bullit o una sopa...també en menjaven fruites i verdures: carabassa, taronges, etc., tot de l’hort ,carn i truita procedents dels animals de casa. En l’actualitat ja casi no es mengen aliments casolans per falta de temps o per comoditat i ens em passat als menjars precuinats, els aliments més comuns ara són la pasta i l’ensalada. En aquest fet també ha influit molt la introducció de la dona en el mercat laboral, que ara ja no té temps per a preparar els aliments, per això moltes vegades preferix els aliments precuinats o molt fàcils de fer. En quant als aliments hem introduit en la nostra dieta molts aliments que abans no teníem al nostre abast, com fruites exòtiques (pinya, mango, papaya, etc.), marisc o plats estrangers (pizza, hamburgueses, etc.).
· Sopar: seguien menjant calent ,verdures i fruites de l’hort.
Un altre aspecte que ha canviat radicalment és el temps que passem a taula. Ara ja no es passa quasi temps, com es feia abans i s’ha substituït la conversa (principalment parlava el pare i s’acataven les seves ordres) pels programes televisius.

CUARESMA I DIES DE FESTA
Durant el franquisme, la religió tenia molta més influència sobre la gent, que menjava menys els dimecres i els divendres feien abstinència (no menjaven carn). Actualment açò només ho fa la gent molt religiosa, la majoria no seguixen l’abstinència.
Els diumenges, tant en aquella època com actualment, se segueix dinant paella, aquesta tradició no ha canviat.
En Nadal, en canvi, abans feien dolços típics com pastissos de moniato i carabassa torrada. Mentre que avui en dia comprem dolços típics com el torró i els polvorons, però també distints tipus de pastissos i postres especials. Per a dinar, solien fer arròs en pilotes, tradició que encara continua en algunes cases, encara que s’està substituint per plats més elaborats i cars com marisc o carn.
En Pasqua, ara se solen fer les típiques mones, però abans els dolços típics d’aquesta festa eren les galetes, les rosquilletes i els rotllets. També feien postres com pilotes de frare i bunyols de figa.
En festes de Sta. Quitèria no menjaven res especial apart de les calderes, tradició que encara es fa. La diferència consisteix en que ara es fan grans dinars i sopars per a celebrar la festa.
En quant a l’elaboració dels aliments, cuinaven sempre les mares productes de casa (ous, carn de conill o gallina, llet, verdura i fruita) i comprats (alguns tipus de fruita, com plàtans, oli, arròs, llegums, sucre, sal, peix i corder) amb llenya (estaven una hora per a coure una olla, ja que havien d’estar contínuament ficant llenya) i amb diferents utensilis: cassoles, perols i paellons de fang.

Redacció feta a partir de les entrevistes realitzades a María Esteve Edo i a Faustina Martín Rojo.

DESDEJUNI DINAR SOPAR
FRANQUISME
ACTUALITAT