Una bona manera de observar els canvis en la societat a partir del franquisme és comparant la vida que portava la gent jove. La seva qualitat de vida és un bon indicador del nivell de desenvolupament d'un país. Aspectes com l'alfabetització, el treball infantil, la nutrició i el temps lliures són aspectes essencials per a fer un bon anàlisi. Com que els altres apartats ja estan treballats al blog, ara anem a parlar sobre el temps lliure.
OBJECTES I LLOCS D'ESBARJO:
Durant el franquisme els xiquets tenien pocs joguets i per aixó valoraven moltíssim quan els regalaven algun joguet, sobretot si eren els que apareixien als anuncis (maquillatge de la Señorita Pepis, nines Famosa, etc.). Actualment els xiquets i xiquetes no valoren aquests objectes ja que estan acostumats a rebre'ls sempre que volen, només tenen il·lusió en el moment d'obrir el regal.
Durant el franquisme les xiquetes tenien joguets especialment creats per a elles i que tractaven de ensenyar el missatge franquista: la dona havia de servir per als treballs domèstics i per a ser mare. En canvi, els xics tenien joguets relacionats amb diferents treballs, però sobretot amb treballs que es consideraven per a homes valents (cotxes de bombers, vaixells, avions, etc.)
En l'actualitat també hi ha grans diferències entre els joguets de xics i xiques, encara que es pot observar que hi ha una gran quantitat de jocs unisex (puzzles, videojocs, etc.). D'una banda, les xiques juguen amb cuinetes i nines, les quals influeixen sobre el prototip de dona que es formen les xiquetes (després això pot desembocar en transtorns alimentaris); també tenen bebés de joguet, és a dir, que encara se segueix transmitint que la finalitat de la dona és criar els fills. D'altra banda, els joguets per als xiquets no han canviat molt, l'únic que s'ha afegit són molts tipus distints de videojocs, la major part d'ells relacionats amb la violència, que després afecten en el comportament dels xiquets quan creixen.
La evolució dels joguets ha anat de la mà d'un canvi en els llocs on els xiquets i xiquetes juguen. Durant el franquisme els joguets estaven pensats per a jugar al carrer (fet sobre el qual també influeix que els carrers eren molt més segurs i no hi havien tants cotxes com ara), com per exemple el baló, la corda, el sambori i amb les nines i cotxets també jugaven al carrer. Actualment, amb l'introducció de videojocs i l'enorme augment de la quantitat de cotxes que fa que els carrers no siguen tan segurs, pràcticament ningún xiquet juga ja al carrer, fet que augmenta, al seu torn, el sedentarisme infantil.
FESTES I CAPS DE SETMANA:
La principal diferència entre el que feien abans i ara durant les festes és la quantitat de diners que utilitzaven per a viatjar. Abans la gent no viatjava més que per a anar com a molt al seu poble, ja que no tenien suficient diners per a viatjar a llocs més llunyans o a altres països.Per exemple, quan arribava el Nadal, solien passar les festes amb la família, en casa o en casa d’algun amic. En els últims temps això havia canviat ja que vam experimentar un fort creixement econòmic i la gent solia anar-se'n a esquiar o a algun altre país, però ara eixa tradició es repeteix a causa de la crisi que estem patint que ens ha fet tornar a tradicions més barates. En estiu ocorre el mateix, abans estaven a les alqueries (a la platja) o als masets (a la muntanya) i en l'actualitat s'estan substituint els viatges més cars per fer el mateix que en aquella època.
En quant als caps de setmana, els joves actuals, solen passar les nits de divendres i dissabte fins a la matinada en les discoteques. Es comença a anar a aquests locals des dels 14 o 16 anys i allí es beu alcohol i es fuma. En canvi, abans no s'anava a les discoteques fins als 18 anys o més.
Altres coses que es feien i es seguixen fent són anar al cine, fer esport o simplement eixir en els amics a passejar i parlar.
Redacció a partir de l’entrevista realitzada a Silvia Selusi Orenga.
