WEB BLOG
this site the web

Ara sí: lluitem contra els prejudicis.

LA DONA EN LA TRANSICIÓ

A partir de l’any 1975, la transició va influir en la societat espanyola i, naturalment, també en la dona. Es van experimentar molts canvis socials i de pensament a causa de l’augment de llibertat d’expressió i la desaparició de la repressió social que hi havia durant el franquisme sobre la dona.

-Sexualitat: l’aparició de mètodes anticonceptius i l’incipient accés als estudis i als llocs de treball fan que la dona retrase el moment de l’embaràs i que ja no es tinguen tants fills com durant el franquisme.

-Manera de vestir: ja no es vesteix tan recatadament com en el franquisme i es comença a fer cas de les modes de l’estranger, per exemple, s’introdueix el pantaló i la mini falda com a peces de roba habituals.

-Treball: la dona comença a treballar amb un salari, comença a obtenir títols universitaris, però són títols mitjans, que tenen salaris baixos, i la majoria dels que obtenen continuen amb l’actitud de tenir cura de persones (magisteri, infermeria...).

-Educació: En la transició es va garantitzar l’escolarització obligatòria per a tota la població menor de 14 anys. Es van crear sistemes educatius de tres vies: educació pública, educació privada i col·legis concertats, però del cost dels alumnes es feia càrrec l’Estat, per a intentar oferir la major taxa d’escolaritat possible per a solucionar el problema de la manca de llocs de treball.


"La letra con sangre entra"

L’època franquista es compren del 1939 fins al 1975. Durant la dictadura de Franco, l’educació era molt diferent a la d’ara.
No totes les famílies es podien permetre el luxe de dur els seus fills a l’escola, ja que tenien que treballar per portar diners a casa. Per sort, hui en dia les coses han canviat molt. Molts estudiants no aprecien l’estudi, ho veuen com un deure, una obligació que els ha estat imposada sense que ells puguen fer res i no s’adonen que la educació pública gratuïta és un dels drets més importants per al desenvolupament d’un país i un pels quals més s’ha lluitat.
Durant l’època franquista l'educació era obligatòria fins als 14 anys (encara que es tractava de un sistema educatiu en el que no controlaven ni penalitzaven les faltes d’assistència a classe) i ara fins als 16, el que ha contribuït a que quasi el cent per cent de la societat estiga alfabetitzada.
Hi han diferències molt grans entre l’educació d’aquella època i la d'ara, com la quantitat i la varietat de les assignatures, a més del material escolar.
Un dels exemples més clars que podem observar és el respecte que abans els alumnes tenien als professors i que aquests podien recórrer al regle per a mantenir el seu control sobre els alumnes, però en canvi hui en dia els alumnes ja no tenen eixe respecte, inclús hi han casos en els que els alumnes falten al respecte o fins i tot agredeixen als professors.

Durant el franquisme, xics i xiques anaven a col·legis separats i, encara que compartien certes assignatures com llenguatge, matemàtiques, formació religiosa, ciències naturals i artística, en tenien altres de molt diferents: les xiques, ensenyaments de la llar i costura i, els xics formació de l'esperit nacional.
El propòsit principal d'aquesta separació i de la diferència d'assignatures és deixar ben clar els rols de cadascún: la dona ha d'estar ocupant-se de la llar i l'home ha de tenir un fort esperit patriòtic i masculí.



Extret de CARLOS i MARTA (2010): “L’escola nacional”, pàgina web L’escola durant el franquisme.
http://leducaciodurantelfranquismecarlosymar.blogspot.com/
Consulta [13/05/10]

Los secretos. Déjame.

Déjame, no juegues más conmigo,
esta vez, en serio te lo digo
tuviste una oportunidad,
y la dejaste escapar.

Déjame, no vuelvas a mi lado,
una vez, estuve equivocado,
pero ahora todo eso pasó,
no queda nada de ese amor.

No hay nada que ahora ya, puedas hacer
porque a tu lado yo, no volveré, no volveré.

Déjame, ya no tiene sentido,
es mejor que sigas tu camino,
que yo el mío seguiré,
por eso ahora déjame.

No hay nada que ahora ya, puedas hacer
porque a tu lado yo,
no volveré, no volveré.

Déjame, ya no tiene sentido,
es mejor que sigas tu camino,
que yo el mío seguiré,
por eso ahora déjame,,

Tuviste una oportunidad
y la dejaste escapar...

Breu introducció a la por.

El règim franquista.

En Espanya el general Francisco Franco, després de fer el colp d'Estat (1936) contra la II República i conduir a una guerra civil que va durar tres anys, va implantar una dictadura militar que en els seus inicis va mantenir una estretes relacions amb l'Alemanya hitleriana i la Itàlia de Mussolini.

El règim franquista va englobar la Falange Española i de la JONS, encara que el seu líder natural, José Antonio Primo de Rivera, havía sigut executat pels republicans. En gran mesura el franquisme va adoptar par de la simbologia i les institucions d'arrel fascista i es va valer de dits elements en la seua política d'apropament a Alemanya i Itàlia, al menys mentre la primera triomfava als fronts de batalla en la II Guerra Mundial.

A partir dels quaranta, una vegada derrotades les potencies de l'Eix, el règim va anar renunciant progressivament a les seues formes fascistes i la Falange Española, aleshores fusionada amb altres forces (carlins), va ser relegada a un segon pla dins de l'estructura de poder de l'Estat, totalment controlat per la dictadura personal del cabdill Francisco Franco.


Extret de http://www.claseshistoria.com/fascismos/fascismosotros.htm
Consulta [13/02/10]

Servei militar

 

W3C Validations

Cum sociis natoque penatibus et magnis dis parturient montes, nascetur ridiculus mus. Morbi dapibus dolor sit amet metus suscipit iaculis. Quisque at nulla eu elit adipiscing tempor.

Usage Policies