L’època franquista es compren del 1939 fins al 1975. Durant la dictadura de Franco, l’educació era molt diferent a la d’ara.
No totes les famílies es podien permetre el luxe de dur els seus fills a l’escola, ja que tenien que treballar per portar diners a casa. Per sort, hui en dia les coses han canviat molt. Molts estudiants no aprecien l’estudi, ho veuen com un deure, una obligació que els ha estat imposada sense que ells puguen fer res i no s’adonen que la educació pública gratuïta és un dels drets més importants per al desenvolupament d’un país i un pels quals més s’ha lluitat.
Durant l’època franquista l'educació era obligatòria fins als 14 anys (encara que es tractava de un sistema educatiu en el que no controlaven ni penalitzaven les faltes d’assistència a classe) i ara fins als 16, el que ha contribuït a que quasi el cent per cent de la societat estiga alfabetitzada.
Hi han diferències molt grans entre l’educació d’aquella època i la d'ara, com la quantitat i la varietat de les assignatures, a més del material escolar.
Un dels exemples més clars que podem observar és el respecte que abans els alumnes tenien als professors i que aquests podien recórrer al regle per a mantenir el seu control sobre els alumnes, però en canvi hui en dia els alumnes ja no tenen eixe respecte, inclús hi han casos en els que els alumnes falten al respecte o fins i tot agredeixen als professors.
Durant el franquisme, xics i xiques anaven a col·legis separats i, encara que compartien certes assignatures com llenguatge, matemàtiques, formació religiosa, ciències naturals i artística, en tenien altres de molt diferents: les xiques, ensenyaments de la llar i costura i, els xics formació de l'esperit nacional.
El propòsit principal d'aquesta separació i de la diferència d'assignatures és deixar ben clar els rols de cadascún: la dona ha d'estar ocupant-se de la llar i l'home ha de tenir un fort esperit patriòtic i masculí.
No totes les famílies es podien permetre el luxe de dur els seus fills a l’escola, ja que tenien que treballar per portar diners a casa. Per sort, hui en dia les coses han canviat molt. Molts estudiants no aprecien l’estudi, ho veuen com un deure, una obligació que els ha estat imposada sense que ells puguen fer res i no s’adonen que la educació pública gratuïta és un dels drets més importants per al desenvolupament d’un país i un pels quals més s’ha lluitat.
Durant l’època franquista l'educació era obligatòria fins als 14 anys (encara que es tractava de un sistema educatiu en el que no controlaven ni penalitzaven les faltes d’assistència a classe) i ara fins als 16, el que ha contribuït a que quasi el cent per cent de la societat estiga alfabetitzada.
Hi han diferències molt grans entre l’educació d’aquella època i la d'ara, com la quantitat i la varietat de les assignatures, a més del material escolar.
Un dels exemples més clars que podem observar és el respecte que abans els alumnes tenien als professors i que aquests podien recórrer al regle per a mantenir el seu control sobre els alumnes, però en canvi hui en dia els alumnes ja no tenen eixe respecte, inclús hi han casos en els que els alumnes falten al respecte o fins i tot agredeixen als professors.
Durant el franquisme, xics i xiques anaven a col·legis separats i, encara que compartien certes assignatures com llenguatge, matemàtiques, formació religiosa, ciències naturals i artística, en tenien altres de molt diferents: les xiques, ensenyaments de la llar i costura i, els xics formació de l'esperit nacional.
El propòsit principal d'aquesta separació i de la diferència d'assignatures és deixar ben clar els rols de cadascún: la dona ha d'estar ocupant-se de la llar i l'home ha de tenir un fort esperit patriòtic i masculí.
Extret de CARLOS i MARTA (2010): “L’escola nacional”, pàgina web L’escola durant el franquisme.
http://leducaciodurantelfranquismecarlosymar.blogspot.com/
Consulta [13/05/10]
Consulta [13/05/10]
0 comentarios:
Publicar un comentario