LA DONA
Analitzar la vida de les dones durant les últimes generacions és molt important per a comprovar els canvis socials perquè és evident que el canvi de la situació de les dones és una de les grans revolucions de la història contemporània.
L’organització dels canvis ha sigut cronològica de manera que primer presentarem els canvis de la dona durant el franquisme, després a la transició i finalment, en l’actualitat.
Ens hem fixat fonamentalment en temes com la sexualitat, la manera de vestir, el treball i l’educació perquè considerem aquests canvis quotidians com el millor reflex de la vida de cada generació i que mostren el camí de les dones per la igualtat.
Per a il·lustrar aquests canvis presentem en la introducció tres vídeos que considerem representatius:
-Durant el franquisme
-Durant la transició
-En l'actualitat
"Mare, no m'esperes desperta"
ORGANITZACIÓ DEL TEMPS LLIURE:
Una bona manera de observar els canvis en la societat a partir del franquisme és comparant la vida que portava la gent jove. La seva qualitat de vida és un bon indicador del nivell de desenvolupament d'un país. Aspectes com l'alfabetització, el treball infantil, la nutrició i el temps lliures són aspectes essencials per a fer un bon anàlisi. Com que els altres apartats ja estan treballats al blog, ara anem a parlar sobre el temps lliure.
OBJECTES I LLOCS D'ESBARJO:
Durant el franquisme els xiquets tenien pocs joguets i per aixó valoraven moltíssim quan els regalaven algun joguet, sobretot si eren els que apareixien als anuncis (maquillatge de la Señorita Pepis, nines Famosa, etc.). Actualment els xiquets i xiquetes no valoren aquests objectes ja que estan acostumats a rebre'ls sempre que volen, només tenen il·lusió en el moment d'obrir el regal.
Durant el franquisme les xiquetes tenien joguets especialment creats per a elles i que tractaven de ensenyar el missatge franquista: la dona havia de servir per als treballs domèstics i per a ser mare. En canvi, els xics tenien joguets relacionats amb diferents treballs, però sobretot amb treballs que es consideraven per a homes valents (cotxes de bombers, vaixells, avions, etc.)
En l'actualitat també hi ha grans diferències entre els joguets de xics i xiques, encara que es pot observar que hi ha una gran quantitat de jocs unisex (puzzles, videojocs, etc.). D'una banda, les xiques juguen amb cuinetes i nines, les quals influeixen sobre el prototip de dona que es formen les xiquetes (després això pot desembocar en transtorns alimentaris); també tenen bebés de joguet, és a dir, que encara se segueix transmitint que la finalitat de la dona és criar els fills. D'altra banda, els joguets per als xiquets no han canviat molt, l'únic que s'ha afegit són molts tipus distints de videojocs, la major part d'ells relacionats amb la violència, que després afecten en el comportament dels xiquets quan creixen.
La evolució dels joguets ha anat de la mà d'un canvi en els llocs on els xiquets i xiquetes juguen. Durant el franquisme els joguets estaven pensats per a jugar al carrer (fet sobre el qual també influeix que els carrers eren molt més segurs i no hi havien tants cotxes com ara), com per exemple el baló, la corda, el sambori i amb les nines i cotxets també jugaven al carrer. Actualment, amb l'introducció de videojocs i l'enorme augment de la quantitat de cotxes que fa que els carrers no siguen tan segurs, pràcticament ningún xiquet juga ja al carrer, fet que augmenta, al seu torn, el sedentarisme infantil.
FESTES I CAPS DE SETMANA:
La principal diferència entre el que feien abans i ara durant les festes és la quantitat de diners que utilitzaven per a viatjar. Abans la gent no viatjava més que per a anar com a molt al seu poble, ja que no tenien suficient diners per a viatjar a llocs més llunyans o a altres països.Per exemple, quan arribava el Nadal, solien passar les festes amb la família, en casa o en casa d’algun amic. En els últims temps això havia canviat ja que vam experimentar un fort creixement econòmic i la gent solia anar-se'n a esquiar o a algun altre país, però ara eixa tradició es repeteix a causa de la crisi que estem patint que ens ha fet tornar a tradicions més barates. En estiu ocorre el mateix, abans estaven a les alqueries (a la platja) o als masets (a la muntanya) i en l'actualitat s'estan substituint els viatges més cars per fer el mateix que en aquella època.
En quant als caps de setmana, els joves actuals, solen passar les nits de divendres i dissabte fins a la matinada en les discoteques. Es comença a anar a aquests locals des dels 14 o 16 anys i allí es beu alcohol i es fuma. En canvi, abans no s'anava a les discoteques fins als 18 anys o més.
Altres coses que es feien i es seguixen fent són anar al cine, fer esport o simplement eixir en els amics a passejar i parlar.
Redacció a partir de l’entrevista realitzada a Silvia Selusi Orenga.
Una bona manera de observar els canvis en la societat a partir del franquisme és comparant la vida que portava la gent jove. La seva qualitat de vida és un bon indicador del nivell de desenvolupament d'un país. Aspectes com l'alfabetització, el treball infantil, la nutrició i el temps lliures són aspectes essencials per a fer un bon anàlisi. Com que els altres apartats ja estan treballats al blog, ara anem a parlar sobre el temps lliure.
OBJECTES I LLOCS D'ESBARJO:
Durant el franquisme els xiquets tenien pocs joguets i per aixó valoraven moltíssim quan els regalaven algun joguet, sobretot si eren els que apareixien als anuncis (maquillatge de la Señorita Pepis, nines Famosa, etc.). Actualment els xiquets i xiquetes no valoren aquests objectes ja que estan acostumats a rebre'ls sempre que volen, només tenen il·lusió en el moment d'obrir el regal.
Durant el franquisme les xiquetes tenien joguets especialment creats per a elles i que tractaven de ensenyar el missatge franquista: la dona havia de servir per als treballs domèstics i per a ser mare. En canvi, els xics tenien joguets relacionats amb diferents treballs, però sobretot amb treballs que es consideraven per a homes valents (cotxes de bombers, vaixells, avions, etc.)
En l'actualitat també hi ha grans diferències entre els joguets de xics i xiques, encara que es pot observar que hi ha una gran quantitat de jocs unisex (puzzles, videojocs, etc.). D'una banda, les xiques juguen amb cuinetes i nines, les quals influeixen sobre el prototip de dona que es formen les xiquetes (després això pot desembocar en transtorns alimentaris); també tenen bebés de joguet, és a dir, que encara se segueix transmitint que la finalitat de la dona és criar els fills. D'altra banda, els joguets per als xiquets no han canviat molt, l'únic que s'ha afegit són molts tipus distints de videojocs, la major part d'ells relacionats amb la violència, que després afecten en el comportament dels xiquets quan creixen.
La evolució dels joguets ha anat de la mà d'un canvi en els llocs on els xiquets i xiquetes juguen. Durant el franquisme els joguets estaven pensats per a jugar al carrer (fet sobre el qual també influeix que els carrers eren molt més segurs i no hi havien tants cotxes com ara), com per exemple el baló, la corda, el sambori i amb les nines i cotxets també jugaven al carrer. Actualment, amb l'introducció de videojocs i l'enorme augment de la quantitat de cotxes que fa que els carrers no siguen tan segurs, pràcticament ningún xiquet juga ja al carrer, fet que augmenta, al seu torn, el sedentarisme infantil.
FESTES I CAPS DE SETMANA:
La principal diferència entre el que feien abans i ara durant les festes és la quantitat de diners que utilitzaven per a viatjar. Abans la gent no viatjava més que per a anar com a molt al seu poble, ja que no tenien suficient diners per a viatjar a llocs més llunyans o a altres països.Per exemple, quan arribava el Nadal, solien passar les festes amb la família, en casa o en casa d’algun amic. En els últims temps això havia canviat ja que vam experimentar un fort creixement econòmic i la gent solia anar-se'n a esquiar o a algun altre país, però ara eixa tradició es repeteix a causa de la crisi que estem patint que ens ha fet tornar a tradicions més barates. En estiu ocorre el mateix, abans estaven a les alqueries (a la platja) o als masets (a la muntanya) i en l'actualitat s'estan substituint els viatges més cars per fer el mateix que en aquella època.
En quant als caps de setmana, els joves actuals, solen passar les nits de divendres i dissabte fins a la matinada en les discoteques. Es comença a anar a aquests locals des dels 14 o 16 anys i allí es beu alcohol i es fuma. En canvi, abans no s'anava a les discoteques fins als 18 anys o més.
Altres coses que es feien i es seguixen fent són anar al cine, fer esport o simplement eixir en els amics a passejar i parlar.
Redacció a partir de l’entrevista realitzada a Silvia Selusi Orenga.
70 anys de canvis en Espanya.
Amb aquest vídeo hem fet una comparació de la moda i la música durant el franquisme, transició i actualitat. Es poden observar fàcilment els canvis socials i culturals en la música: del franquisme hem escollit "La minifalda" de Manolo Escobar, de la transició, "Déjame" de Los Secretos i de l'actualitat, "Closer" de Ne-Yo.
El vestuari també és un bon indicador de la millora de la qualitat de vida i, en general, de tots els canvis que es van produir durant aquestes èpoques.
Totes les fotografies pertanyen a àlbums personals de les nostres famílies.
El vestuari també és un bon indicador de la millora de la qualitat de vida i, en general, de tots els canvis que es van produir durant aquestes èpoques.
Totes les fotografies pertanyen a àlbums personals de les nostres famílies.
Què hi ha avui per a dinar?
Durant les últimes dècades l’alimentació de la gent de classe mitjana-baixa que viu a Espanya ha canviat molt. Analitzant-la s’observa fàcilment els canvis de vida que s’han experimentat des del franquisme, com per exemple, la migració del camp a la ciutat, la millora de la qualitat de vida, l’abaratament del cost del menjar, la modernització dels electrodomèstics, la introducció de la dona en el mercat laboral (ara té menys temps per a cuinar) i molts altres aspectes.
DIETES:
Anem a comparar l’alimentació de l’època del franquisme i ara.
· Desdejuni: Es desdejunava llet de cabra de casa de vegades acompanyada de alguna magdalena feta en casa y una petita ració de tauleta de xocolata. Mentre que ara se sol desdejunar menys ja que hi tenim una vida més activa i estressada, molta gent treballadora sol desdejunar en un bar, algun cafè o alguna cosa ràpida.
· Dinar: Solien dinar calent (fins i tot en estiu) com ara un bullit o una sopa...també en menjaven fruites i verdures: carabassa, taronges, etc., tot de l’hort ,carn i truita procedents dels animals de casa. En l’actualitat ja casi no es mengen aliments casolans per falta de temps o per comoditat i ens em passat als menjars precuinats, els aliments més comuns ara són la pasta i l’ensalada. En aquest fet també ha influit molt la introducció de la dona en el mercat laboral, que ara ja no té temps per a preparar els aliments, per això moltes vegades preferix els aliments precuinats o molt fàcils de fer. En quant als aliments hem introduit en la nostra dieta molts aliments que abans no teníem al nostre abast, com fruites exòtiques (pinya, mango, papaya, etc.), marisc o plats estrangers (pizza, hamburgueses, etc.).
· Sopar: seguien menjant calent ,verdures i fruites de l’hort.
Un altre aspecte que ha canviat radicalment és el temps que passem a taula. Ara ja no es passa quasi temps, com es feia abans i s’ha substituït la conversa (principalment parlava el pare i s’acataven les seves ordres) pels programes televisius.
CUARESMA I DIES DE FESTA
Durant el franquisme, la religió tenia molta més influència sobre la gent, que menjava menys els dimecres i els divendres feien abstinència (no menjaven carn). Actualment açò només ho fa la gent molt religiosa, la majoria no seguixen l’abstinència.
Els diumenges, tant en aquella època com actualment, se segueix dinant paella, aquesta tradició no ha canviat.
En Nadal, en canvi, abans feien dolços típics com pastissos de moniato i carabassa torrada. Mentre que avui en dia comprem dolços típics com el torró i els polvorons, però també distints tipus de pastissos i postres especials. Per a dinar, solien fer arròs en pilotes, tradició que encara continua en algunes cases, encara que s’està substituint per plats més elaborats i cars com marisc o carn.
En Pasqua, ara se solen fer les típiques mones, però abans els dolços típics d’aquesta festa eren les galetes, les rosquilletes i els rotllets. També feien postres com pilotes de frare i bunyols de figa.
En festes de Sta. Quitèria no menjaven res especial apart de les calderes, tradició que encara es fa. La diferència consisteix en que ara es fan grans dinars i sopars per a celebrar la festa.
En quant a l’elaboració dels aliments, cuinaven sempre les mares productes de casa (ous, carn de conill o gallina, llet, verdura i fruita) i comprats (alguns tipus de fruita, com plàtans, oli, arròs, llegums, sucre, sal, peix i corder) amb llenya (estaven una hora per a coure una olla, ja que havien d’estar contínuament ficant llenya) i amb diferents utensilis: cassoles, perols i paellons de fang.
Redacció feta a partir de les entrevistes realitzades a María Esteve Edo i a Faustina Martín Rojo.
DESDEJUNI DINAR SOPAR
FRANQUISME
ACTUALITAT
DIETES:
Anem a comparar l’alimentació de l’època del franquisme i ara.
· Desdejuni: Es desdejunava llet de cabra de casa de vegades acompanyada de alguna magdalena feta en casa y una petita ració de tauleta de xocolata. Mentre que ara se sol desdejunar menys ja que hi tenim una vida més activa i estressada, molta gent treballadora sol desdejunar en un bar, algun cafè o alguna cosa ràpida.
· Dinar: Solien dinar calent (fins i tot en estiu) com ara un bullit o una sopa...també en menjaven fruites i verdures: carabassa, taronges, etc., tot de l’hort ,carn i truita procedents dels animals de casa. En l’actualitat ja casi no es mengen aliments casolans per falta de temps o per comoditat i ens em passat als menjars precuinats, els aliments més comuns ara són la pasta i l’ensalada. En aquest fet també ha influit molt la introducció de la dona en el mercat laboral, que ara ja no té temps per a preparar els aliments, per això moltes vegades preferix els aliments precuinats o molt fàcils de fer. En quant als aliments hem introduit en la nostra dieta molts aliments que abans no teníem al nostre abast, com fruites exòtiques (pinya, mango, papaya, etc.), marisc o plats estrangers (pizza, hamburgueses, etc.).
· Sopar: seguien menjant calent ,verdures i fruites de l’hort.
Un altre aspecte que ha canviat radicalment és el temps que passem a taula. Ara ja no es passa quasi temps, com es feia abans i s’ha substituït la conversa (principalment parlava el pare i s’acataven les seves ordres) pels programes televisius.
CUARESMA I DIES DE FESTA
Durant el franquisme, la religió tenia molta més influència sobre la gent, que menjava menys els dimecres i els divendres feien abstinència (no menjaven carn). Actualment açò només ho fa la gent molt religiosa, la majoria no seguixen l’abstinència.
Els diumenges, tant en aquella època com actualment, se segueix dinant paella, aquesta tradició no ha canviat.
En Nadal, en canvi, abans feien dolços típics com pastissos de moniato i carabassa torrada. Mentre que avui en dia comprem dolços típics com el torró i els polvorons, però també distints tipus de pastissos i postres especials. Per a dinar, solien fer arròs en pilotes, tradició que encara continua en algunes cases, encara que s’està substituint per plats més elaborats i cars com marisc o carn.
En Pasqua, ara se solen fer les típiques mones, però abans els dolços típics d’aquesta festa eren les galetes, les rosquilletes i els rotllets. També feien postres com pilotes de frare i bunyols de figa.
En festes de Sta. Quitèria no menjaven res especial apart de les calderes, tradició que encara es fa. La diferència consisteix en que ara es fan grans dinars i sopars per a celebrar la festa.
En quant a l’elaboració dels aliments, cuinaven sempre les mares productes de casa (ous, carn de conill o gallina, llet, verdura i fruita) i comprats (alguns tipus de fruita, com plàtans, oli, arròs, llegums, sucre, sal, peix i corder) amb llenya (estaven una hora per a coure una olla, ja que havien d’estar contínuament ficant llenya) i amb diferents utensilis: cassoles, perols i paellons de fang.
Redacció feta a partir de les entrevistes realitzades a María Esteve Edo i a Faustina Martín Rojo.
DESDEJUNI DINAR SOPAR
FRANQUISME
ACTUALITAT
Ara sí: lluitem contra els prejudicis.
LA DONA EN LA TRANSICIÓ
A partir de l’any 1975, la transició va influir en la societat espanyola i, naturalment, també en la dona. Es van experimentar molts canvis socials i de pensament a causa de l’augment de llibertat d’expressió i la desaparició de la repressió social que hi havia durant el franquisme sobre la dona.
-Sexualitat: l’aparició de mètodes anticonceptius i l’incipient accés als estudis i als llocs de treball fan que la dona retrase el moment de l’embaràs i que ja no es tinguen tants fills com durant el franquisme.
-Manera de vestir: ja no es vesteix tan recatadament com en el franquisme i es comença a fer cas de les modes de l’estranger, per exemple, s’introdueix el pantaló i la mini falda com a peces de roba habituals.
-Treball: la dona comença a treballar amb un salari, comença a obtenir títols universitaris, però són títols mitjans, que tenen salaris baixos, i la majoria dels que obtenen continuen amb l’actitud de tenir cura de persones (magisteri, infermeria...).
-Educació: En la transició es va garantitzar l’escolarització obligatòria per a tota la població menor de 14 anys. Es van crear sistemes educatius de tres vies: educació pública, educació privada i col·legis concertats, però del cost dels alumnes es feia càrrec l’Estat, per a intentar oferir la major taxa d’escolaritat possible per a solucionar el problema de la manca de llocs de treball.
A partir de l’any 1975, la transició va influir en la societat espanyola i, naturalment, també en la dona. Es van experimentar molts canvis socials i de pensament a causa de l’augment de llibertat d’expressió i la desaparició de la repressió social que hi havia durant el franquisme sobre la dona.
-Sexualitat: l’aparició de mètodes anticonceptius i l’incipient accés als estudis i als llocs de treball fan que la dona retrase el moment de l’embaràs i que ja no es tinguen tants fills com durant el franquisme.
-Manera de vestir: ja no es vesteix tan recatadament com en el franquisme i es comença a fer cas de les modes de l’estranger, per exemple, s’introdueix el pantaló i la mini falda com a peces de roba habituals.
-Treball: la dona comença a treballar amb un salari, comença a obtenir títols universitaris, però són títols mitjans, que tenen salaris baixos, i la majoria dels que obtenen continuen amb l’actitud de tenir cura de persones (magisteri, infermeria...).
-Educació: En la transició es va garantitzar l’escolarització obligatòria per a tota la població menor de 14 anys. Es van crear sistemes educatius de tres vies: educació pública, educació privada i col·legis concertats, però del cost dels alumnes es feia càrrec l’Estat, per a intentar oferir la major taxa d’escolaritat possible per a solucionar el problema de la manca de llocs de treball.
"La letra con sangre entra"
L’època franquista es compren del 1939 fins al 1975. Durant la dictadura de Franco, l’educació era molt diferent a la d’ara.
No totes les famílies es podien permetre el luxe de dur els seus fills a l’escola, ja que tenien que treballar per portar diners a casa. Per sort, hui en dia les coses han canviat molt. Molts estudiants no aprecien l’estudi, ho veuen com un deure, una obligació que els ha estat imposada sense que ells puguen fer res i no s’adonen que la educació pública gratuïta és un dels drets més importants per al desenvolupament d’un país i un pels quals més s’ha lluitat.
Durant l’època franquista l'educació era obligatòria fins als 14 anys (encara que es tractava de un sistema educatiu en el que no controlaven ni penalitzaven les faltes d’assistència a classe) i ara fins als 16, el que ha contribuït a que quasi el cent per cent de la societat estiga alfabetitzada.
Hi han diferències molt grans entre l’educació d’aquella època i la d'ara, com la quantitat i la varietat de les assignatures, a més del material escolar.
Un dels exemples més clars que podem observar és el respecte que abans els alumnes tenien als professors i que aquests podien recórrer al regle per a mantenir el seu control sobre els alumnes, però en canvi hui en dia els alumnes ja no tenen eixe respecte, inclús hi han casos en els que els alumnes falten al respecte o fins i tot agredeixen als professors.
Durant el franquisme, xics i xiques anaven a col·legis separats i, encara que compartien certes assignatures com llenguatge, matemàtiques, formació religiosa, ciències naturals i artística, en tenien altres de molt diferents: les xiques, ensenyaments de la llar i costura i, els xics formació de l'esperit nacional.
El propòsit principal d'aquesta separació i de la diferència d'assignatures és deixar ben clar els rols de cadascún: la dona ha d'estar ocupant-se de la llar i l'home ha de tenir un fort esperit patriòtic i masculí.
No totes les famílies es podien permetre el luxe de dur els seus fills a l’escola, ja que tenien que treballar per portar diners a casa. Per sort, hui en dia les coses han canviat molt. Molts estudiants no aprecien l’estudi, ho veuen com un deure, una obligació que els ha estat imposada sense que ells puguen fer res i no s’adonen que la educació pública gratuïta és un dels drets més importants per al desenvolupament d’un país i un pels quals més s’ha lluitat.
Durant l’època franquista l'educació era obligatòria fins als 14 anys (encara que es tractava de un sistema educatiu en el que no controlaven ni penalitzaven les faltes d’assistència a classe) i ara fins als 16, el que ha contribuït a que quasi el cent per cent de la societat estiga alfabetitzada.
Hi han diferències molt grans entre l’educació d’aquella època i la d'ara, com la quantitat i la varietat de les assignatures, a més del material escolar.
Un dels exemples més clars que podem observar és el respecte que abans els alumnes tenien als professors i que aquests podien recórrer al regle per a mantenir el seu control sobre els alumnes, però en canvi hui en dia els alumnes ja no tenen eixe respecte, inclús hi han casos en els que els alumnes falten al respecte o fins i tot agredeixen als professors.
Durant el franquisme, xics i xiques anaven a col·legis separats i, encara que compartien certes assignatures com llenguatge, matemàtiques, formació religiosa, ciències naturals i artística, en tenien altres de molt diferents: les xiques, ensenyaments de la llar i costura i, els xics formació de l'esperit nacional.
El propòsit principal d'aquesta separació i de la diferència d'assignatures és deixar ben clar els rols de cadascún: la dona ha d'estar ocupant-se de la llar i l'home ha de tenir un fort esperit patriòtic i masculí.
Extret de CARLOS i MARTA (2010): “L’escola nacional”, pàgina web L’escola durant el franquisme.
http://leducaciodurantelfranquismecarlosymar.blogspot.com/
Consulta [13/05/10]
Consulta [13/05/10]
Los secretos. Déjame.
Déjame, no juegues más conmigo,
esta vez, en serio te lo digo
tuviste una oportunidad,
y la dejaste escapar.
Déjame, no vuelvas a mi lado,
una vez, estuve equivocado,
pero ahora todo eso pasó,
no queda nada de ese amor.
No hay nada que ahora ya, puedas hacer
porque a tu lado yo, no volveré, no volveré.
Déjame, ya no tiene sentido,
es mejor que sigas tu camino,
que yo el mío seguiré,
por eso ahora déjame.
No hay nada que ahora ya, puedas hacer
porque a tu lado yo,
no volveré, no volveré.
Déjame, ya no tiene sentido,
es mejor que sigas tu camino,
que yo el mío seguiré,
por eso ahora déjame,,
Tuviste una oportunidad
y la dejaste escapar...
esta vez, en serio te lo digo
tuviste una oportunidad,
y la dejaste escapar.
Déjame, no vuelvas a mi lado,
una vez, estuve equivocado,
pero ahora todo eso pasó,
no queda nada de ese amor.
No hay nada que ahora ya, puedas hacer
porque a tu lado yo, no volveré, no volveré.
Déjame, ya no tiene sentido,
es mejor que sigas tu camino,
que yo el mío seguiré,
por eso ahora déjame.
No hay nada que ahora ya, puedas hacer
porque a tu lado yo,
no volveré, no volveré.
Déjame, ya no tiene sentido,
es mejor que sigas tu camino,
que yo el mío seguiré,
por eso ahora déjame,,
Tuviste una oportunidad
y la dejaste escapar...
Breu introducció a la por.
El règim franquista.
En Espanya el general Francisco Franco, després de fer el colp d'Estat (1936) contra la II República i conduir a una guerra civil que va durar tres anys, va implantar una dictadura militar que en els seus inicis va mantenir una estretes relacions amb l'Alemanya hitleriana i la Itàlia de Mussolini.
El règim franquista va englobar la Falange Española i de la JONS, encara que el seu líder natural, José Antonio Primo de Rivera, havía sigut executat pels republicans. En gran mesura el franquisme va adoptar par de la simbologia i les institucions d'arrel fascista i es va valer de dits elements en la seua política d'apropament a Alemanya i Itàlia, al menys mentre la primera triomfava als fronts de batalla en la II Guerra Mundial.
A partir dels quaranta, una vegada derrotades les potencies de l'Eix, el règim va anar renunciant progressivament a les seues formes fascistes i la Falange Española, aleshores fusionada amb altres forces (carlins), va ser relegada a un segon pla dins de l'estructura de poder de l'Estat, totalment controlat per la dictadura personal del cabdill Francisco Franco.
En Espanya el general Francisco Franco, després de fer el colp d'Estat (1936) contra la II República i conduir a una guerra civil que va durar tres anys, va implantar una dictadura militar que en els seus inicis va mantenir una estretes relacions amb l'Alemanya hitleriana i la Itàlia de Mussolini.
El règim franquista va englobar la Falange Española i de la JONS, encara que el seu líder natural, José Antonio Primo de Rivera, havía sigut executat pels republicans. En gran mesura el franquisme va adoptar par de la simbologia i les institucions d'arrel fascista i es va valer de dits elements en la seua política d'apropament a Alemanya i Itàlia, al menys mentre la primera triomfava als fronts de batalla en la II Guerra Mundial.
A partir dels quaranta, una vegada derrotades les potencies de l'Eix, el règim va anar renunciant progressivament a les seues formes fascistes i la Falange Española, aleshores fusionada amb altres forces (carlins), va ser relegada a un segon pla dins de l'estructura de poder de l'Estat, totalment controlat per la dictadura personal del cabdill Francisco Franco.
Extret de http://www.claseshistoria.com/fascismos/fascismosotros.htm
Consulta [13/02/10]
Quina sort haver nascut ara!
LA DONA EN L’ACTUALITAT
Els anys que han transcurrit a partir de 1975 són anys de profundes transformacions demogràfiques, així és que la taxa de natalitat ha descendit notablement. Aquestes transformacions han sigut definitives per a que es produïra una regulació de la natalitat. Factors com el nivell de vida o la secularització han sigut causants d'aquest descens de natalitat, però també hi han dos canvis socials importants, un d'ells la ruptura del esquema tradicional de la família. Un altre és la tendència a la baixa taxa de nupcialitat i el retràs en l'edat de matrimoni, açò és degut a que els joves actuals donen major importància als estudis i al treball.
-Sexualitat: En l’actualitat, la dona té al seu abast tota la informació que necessita, el que fa que cada vegada hi hagen menys enfermetats de transmissió sexual i que la dona tinga consciència de que pot decidir quants fills tindre i a quina edat tenir-los sense que el seu marit o la pressió social repercutisca sobre ella o sobre la seua decisió.
-Manera de vestir: Ara, la dona pot vestir-se com vulga sense estar pressionada per una societat que, com en el franquisme, la repudie per no seguir les pautes considerades com adequades. Hui en dia, cada dona és lliure d’escollir la seua roba i l’única “pressió social” que podria haver-hi seria la moda que veiem a través de la publicitat.
-Treball: la dona pot treballar en els mateixos oficis que els homes, encara que seguix existent una desigualtat en quant als salaris i que també podem observar en els alts càrrecs, majoritàriament ocupats per homes.
-Educació: l’educació, per a tots, homes i dones, és obligatòria fins als 16 anys i ambdós sexes estudien conjuntament en els centres escolars i amb les mateixes assignatures. També açò ocurrix en les universitats. L’única excepció que permet la separació de sexes són alguns col·legis elitistes, normalment religiosos.
Els anys que han transcurrit a partir de 1975 són anys de profundes transformacions demogràfiques, així és que la taxa de natalitat ha descendit notablement. Aquestes transformacions han sigut definitives per a que es produïra una regulació de la natalitat. Factors com el nivell de vida o la secularització han sigut causants d'aquest descens de natalitat, però també hi han dos canvis socials importants, un d'ells la ruptura del esquema tradicional de la família. Un altre és la tendència a la baixa taxa de nupcialitat i el retràs en l'edat de matrimoni, açò és degut a que els joves actuals donen major importància als estudis i al treball.
-Sexualitat: En l’actualitat, la dona té al seu abast tota la informació que necessita, el que fa que cada vegada hi hagen menys enfermetats de transmissió sexual i que la dona tinga consciència de que pot decidir quants fills tindre i a quina edat tenir-los sense que el seu marit o la pressió social repercutisca sobre ella o sobre la seua decisió.
-Manera de vestir: Ara, la dona pot vestir-se com vulga sense estar pressionada per una societat que, com en el franquisme, la repudie per no seguir les pautes considerades com adequades. Hui en dia, cada dona és lliure d’escollir la seua roba i l’única “pressió social” que podria haver-hi seria la moda que veiem a través de la publicitat.
-Treball: la dona pot treballar en els mateixos oficis que els homes, encara que seguix existent una desigualtat en quant als salaris i que també podem observar en els alts càrrecs, majoritàriament ocupats per homes.
-Educació: l’educació, per a tots, homes i dones, és obligatòria fins als 16 anys i ambdós sexes estudien conjuntament en els centres escolars i amb les mateixes assignatures. També açò ocurrix en les universitats. L’única excepció que permet la separació de sexes són alguns col·legis elitistes, normalment religiosos.
Que viva España.
Entre flores, fandanguillos y alegrías
nació mi España, la tierra del amor.
Sólo Dios pudiera hacer tanta belleza,
y es imposible que puedan haber dos.
Y todo el mundo sabe que es verdad,
y lloran cuando tienen que marchar.
Estribillo:
Por eso se oye este refrán:
Que viva España.
Y siempre la recordarán.
Que viva España.
La gente canta con ardor:
Que viva España.
La vida tiene otro sabor,
y España es la mejor.
En las tardes soleadas de corrida,
la gente aclama al diestro con fervor.
Y él saluda paseando a su cuadrilla
con esa gracia de hidalgo español.
La plaza con sus oles vibra ya
y empieza nuestra fiesta nacional.
Estribillo.
Que bonito es el Mar Mediterráneo,
su Costa Brava y su Costa del Sol.
La sardana y el fandango me emocionan,
porque en sus notas hay vida y hay calor.
España siempre ha sido y será
eterno paraíso sin igual.
Estribillo.
Laralala... Que viva España.
Laralala... Que viva España.
La gente canta con ardor:
Que viva España.
La vida tiene otro sabor
y España es la mejor.
España es la mejor.
nació mi España, la tierra del amor.
Sólo Dios pudiera hacer tanta belleza,
y es imposible que puedan haber dos.
Y todo el mundo sabe que es verdad,
y lloran cuando tienen que marchar.
Estribillo:
Por eso se oye este refrán:
Que viva España.
Y siempre la recordarán.
Que viva España.
La gente canta con ardor:
Que viva España.
La vida tiene otro sabor,
y España es la mejor.
En las tardes soleadas de corrida,
la gente aclama al diestro con fervor.
Y él saluda paseando a su cuadrilla
con esa gracia de hidalgo español.
La plaza con sus oles vibra ya
y empieza nuestra fiesta nacional.
Estribillo.
Que bonito es el Mar Mediterráneo,
su Costa Brava y su Costa del Sol.
La sardana y el fandango me emocionan,
porque en sus notas hay vida y hay calor.
España siempre ha sido y será
eterno paraíso sin igual.
Estribillo.
Laralala... Que viva España.
Laralala... Que viva España.
La gente canta con ardor:
Que viva España.
La vida tiene otro sabor
y España es la mejor.
España es la mejor.
cançons franquisme
MANOLO ESCOBAR. LA MINIFALDA.
No me gusta que a los toros
te pongas la minifalda (bis)
La gente mira parriba,
porque quieren ver tu cara
y quieren ver tus rodillas.
Los niñatos tan pesaos
no dejan de contemplarte.
Me rebelo y me rebelo,
y tengo que pelearme
y a los toros no los veo.
Así que tú ya lo sabes,
no te pongas minifalda,
que los toros de esta tarde
yo tengo ganas de verlos
sin pelearme con nadie.
No me mires de esa forma
que tus ojos me aturrullan.
Que tus ojos me aturrullan,
no me mires de esa forma,
que tus ojos me aturrulan,
y como sin darme cuenta
mi vida se va a la tuya.
Que tú me quitas el sentío,
no me mires de esa forma,
que tú me quitas el sentío,
que agua le pido al almendro
y sombra pido a los ríos.
A tí mi mujer te dijo..
Te paraste en mi puerta,
y a ti mi mujer te dijo:
No enamores a ese hombre,
que ese hombre es mi marío.
A mi novia le he prohibío
que vaya sola a la plaza.
Que vaya sola a la plaza,
a mi novia le he prohibío
que vaya sola a la plaza,
porque tos los vendeores
ay tienen que mucha guasa.
La ronea el carnicero,
el pescaero la guiña,
la ronea el carnicero.
Y hasta se mete con ella
el niño del panadero.
Todos la dicen piropos,
hasta el guarda de la plaza,
todos la dicen piropos.
Y los celos ya me tienen,
ya me tienen medio loco.
Tú eres agüita del río
y yo barquito velero.
Y yo barquito velero,
y tú eres agua del río,
y yo barquito velero
que me llevas donde quieres,
por donde quieras me dejo.
Eres tú ese mar bravío
que arrastra to lo que encuentra
eres tú ese mar bravío.
Soy velero a la deriva
desde que te he conocío.
Llevame allá donde quieras,
no me dejes a la deriva,
llévame allá donde quieras.
No me dejes como un perro
que en cualquier calle me muera.
"La mujer en casa y con la pata quebrada"
LA DONA EN EL FRANQUISME
En el franquisme es va viure una forta repressió del pensament propi de la dona, per exemple, la sexualitat. La societat i els mitjans de comunicació dissenyaven un prototip de dona a la qual imposaven uns determinats pensaments i aspectes de la seua vida dels quals no podia eixir. Això inclou la sexualitat, la manera de vestir, el treball, l'educació i, inclús, la seua vida política que depenia de la del marit.
Aquestos factors es poden veure clarament:
Sexualitat: “La esposa decente, la verdaderamente honesta, debía reprimir toda excitación y todo sentimiento de placer cuando el marido la poseía, casi siempre a oscuras y muchas veces con el camisón puesto, alguno de los cuales incorporaban una especie de ventanilla abatible a la altura del pubis para facilitar la penetración sin necesidad de desnudarse”.
Manera de vestir: “La mujer debía ir convenientemente vestida, es decir, con mangas largas o al codo, sin escotes, con faldas holgadas que no señalaran los detalles del cuerpo ni acapararan atenciones indebidas. La ropa no podía ser corta y mucho menos transparentarse. Las mujeres jóvenes no debían salir solas ni tampoco acompañadas de hombres que no fueran de la familia.”
Treball: La llei d’aquest caire més important fou el Fuero del Trabajo de 1938, que prohibia el treball a les dones casades i el treball nocturn a totes les dones treballadores:
“ En especial prohibirá el trabajo nocturno de las mujeres y niños, regulará el trabajo a domicilio y liberará a la mujer casada del taller y la fábrica”
Educació: Es va separar els nens de les nenes a les escoles, donant a cadascun una educació diferent, basant-se en el biologisme (característiques diferents, necessitats diferents) ja que consideraven la ment de la dona molt inferior a la masculina:
“ Las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles”
En el franquisme es va viure una forta repressió del pensament propi de la dona, per exemple, la sexualitat. La societat i els mitjans de comunicació dissenyaven un prototip de dona a la qual imposaven uns determinats pensaments i aspectes de la seua vida dels quals no podia eixir. Això inclou la sexualitat, la manera de vestir, el treball, l'educació i, inclús, la seua vida política que depenia de la del marit.
Aquestos factors es poden veure clarament:
Sexualitat: “La esposa decente, la verdaderamente honesta, debía reprimir toda excitación y todo sentimiento de placer cuando el marido la poseía, casi siempre a oscuras y muchas veces con el camisón puesto, alguno de los cuales incorporaban una especie de ventanilla abatible a la altura del pubis para facilitar la penetración sin necesidad de desnudarse”.
Manera de vestir: “La mujer debía ir convenientemente vestida, es decir, con mangas largas o al codo, sin escotes, con faldas holgadas que no señalaran los detalles del cuerpo ni acapararan atenciones indebidas. La ropa no podía ser corta y mucho menos transparentarse. Las mujeres jóvenes no debían salir solas ni tampoco acompañadas de hombres que no fueran de la familia.”
Treball: La llei d’aquest caire més important fou el Fuero del Trabajo de 1938, que prohibia el treball a les dones casades i el treball nocturn a totes les dones treballadores:
“ En especial prohibirá el trabajo nocturno de las mujeres y niños, regulará el trabajo a domicilio y liberará a la mujer casada del taller y la fábrica”
Educació: Es va separar els nens de les nenes a les escoles, donant a cadascun una educació diferent, basant-se en el biologisme (característiques diferents, necessitats diferents) ja que consideraven la ment de la dona molt inferior a la masculina:
“ Las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles”
CITACIONS
NICOLÁS MARÍN, E. (2005): “La libertad encadenada. España en la dictadura franquista 1939-1975”, Madrid, Alianza.
ORTIZ HERAS, M. (2006): “Mujer y dictadura franquista” , Rvta. De Ciencias Sociales, 28.
PRIMO DE RIVERA, P (1942): en un discurs del primer congrés nacional del SEM.
(1938): “Fuero del Trabajo”, Biblioteca virtual Miguel de Cervantes.
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/08149629022036195209079/p0000001.htm#I_18_
[Consulta 27/05/10]
Tot ha canviat molt des de l'any 1975
LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA
Després de la mort del general Franco, en 1975, Joan Carles de Borbó es convertix en el seu successor i és proclamat rei d'Espanya.
L'anomenada Transició democràtica va durar des de 1975 fins a 1978 (també podríem considerar que acaba en 1982 amb la victòria electoral del PSOE). Fa falta dir que parlem d'una transició política, ja que els canvis econòmics, socials i culturals s'havien estat produint durant els últims anys del franquisme.
El Rei, primerament, va nomenar president del primer Govern a Arias Navarro, però aquest era massa immobilista i no ajudava al Rei a dur a terme les seues pretensions democràtiques. De manera, que es va nomenar Adolfo Suárez com a president.
Aquest va sobreposar-se a les adversitats (franquistes, oposició, vagues i terrorisme) i va començar a actuar de dos maneres: primerament, va negociar amb l'oposició (socialistes, comunistes i nacionalistes) i després, va liquidar les Corts franquistes amb la intenció de desmuntar el franquisme i conduir el país cap a la democràcia.
El 15 de Desembre de 1976 va ser sotmesa a Referèndum una llei que regulara la transició política des de les institucions franquistes i que determinava el següent: establia el concepte de sobirania nacional com a dret polític per a tots els majors de 21 anys. Creava un sistema bicameral: Congrés dels Diputats i Senat, amb un mandat de quatre anys i els seus membres serien escollits per sufragi universal lliure, directe i secret, a excepció de una quinta part dels senadors que eren designats directament pel Rei i autoritzava al Govern o al Congrés dels Diputats a iniciar una reforma constitucional.
En 1977 es van legalitzar els partits polítics que encara no havien sigut legalitzats. D'aquesta manera, el 15 de juny de 1977 es van celebrar unes eleccions generals amb el 78,7% de participació on va guanyar el UCD amb 165 diputats dels 350 que tenia el Congrés. El seguia el PSOE amb 118 diputats, PCE i PSUC (comunistes) amb 20 diputats i AP (franquistes) amb 16.
Dels partits nacionalistes es pot dir que, en Catalunya, el Pacte Democràtic va aconseguir 11 diputats, Unió Democràtica de Catalunya, 2, i Esquerra Republicana de Catalunya, 1. Al País Basc, el PNV va aconseguir 8 diputats i Euzkadiko Ezkerra, 1. Així, Adolfo Suárez va ser investit President del Govern, però sense la majoria absoluta, de manera que es va veure obligat a una política amb constants pactes amb els partits de la oposició.
Una vegada obertes les Corts, aquestes iniciaren la tasca d'elaborar una constitució que servira de base per a iniciar la normalitat democràtica. Però primer havien de frenar la greu crisi econòmica que patia el país. Per a aconseguir això el Govern va proposar un pacte a totes les forces polítiques i sindicals coneguts com a Pactes de la Moncloa i que van ser aprovats per totes les formacions el dia 15 d'octubre de 1977.
Aquesta política de consens va culminar en la creació de la Constitució espanyola en 1978 en la que es derogaven una sèrie de Lleis Fonamentals que havien servit al règim de Franco de suport legal, però que no servien per a res al procés democratitzador que se havia iniciat a Espanya. Els trets essencials de la Constitució són:
-Defineix l'Estat espanyol com un Estat social i democràtic, amb una monarquia parlamentària com a forma política.
-Reconeix l'existència de nacionalitats i regions, que poden constituir-se en comunitats autònomes.
-Declara la sobirania nacional i la igualtat davant la llei de tots els espanyols.
-Recull la divisió de poders: el legislatiu és exercit pel Congrés i el Senat, el Govern té el poder executiu i el judicial és dels tribunals de justícia.
-Reconeix el dret a la vaga i a la lliure sindicació.
Després de la mort del general Franco, en 1975, Joan Carles de Borbó es convertix en el seu successor i és proclamat rei d'Espanya.
L'anomenada Transició democràtica va durar des de 1975 fins a 1978 (també podríem considerar que acaba en 1982 amb la victòria electoral del PSOE). Fa falta dir que parlem d'una transició política, ja que els canvis econòmics, socials i culturals s'havien estat produint durant els últims anys del franquisme.
El Rei, primerament, va nomenar president del primer Govern a Arias Navarro, però aquest era massa immobilista i no ajudava al Rei a dur a terme les seues pretensions democràtiques. De manera, que es va nomenar Adolfo Suárez com a president.
Aquest va sobreposar-se a les adversitats (franquistes, oposició, vagues i terrorisme) i va començar a actuar de dos maneres: primerament, va negociar amb l'oposició (socialistes, comunistes i nacionalistes) i després, va liquidar les Corts franquistes amb la intenció de desmuntar el franquisme i conduir el país cap a la democràcia.
El 15 de Desembre de 1976 va ser sotmesa a Referèndum una llei que regulara la transició política des de les institucions franquistes i que determinava el següent: establia el concepte de sobirania nacional com a dret polític per a tots els majors de 21 anys. Creava un sistema bicameral: Congrés dels Diputats i Senat, amb un mandat de quatre anys i els seus membres serien escollits per sufragi universal lliure, directe i secret, a excepció de una quinta part dels senadors que eren designats directament pel Rei i autoritzava al Govern o al Congrés dels Diputats a iniciar una reforma constitucional.
En 1977 es van legalitzar els partits polítics que encara no havien sigut legalitzats. D'aquesta manera, el 15 de juny de 1977 es van celebrar unes eleccions generals amb el 78,7% de participació on va guanyar el UCD amb 165 diputats dels 350 que tenia el Congrés. El seguia el PSOE amb 118 diputats, PCE i PSUC (comunistes) amb 20 diputats i AP (franquistes) amb 16.
Dels partits nacionalistes es pot dir que, en Catalunya, el Pacte Democràtic va aconseguir 11 diputats, Unió Democràtica de Catalunya, 2, i Esquerra Republicana de Catalunya, 1. Al País Basc, el PNV va aconseguir 8 diputats i Euzkadiko Ezkerra, 1. Així, Adolfo Suárez va ser investit President del Govern, però sense la majoria absoluta, de manera que es va veure obligat a una política amb constants pactes amb els partits de la oposició.
Una vegada obertes les Corts, aquestes iniciaren la tasca d'elaborar una constitució que servira de base per a iniciar la normalitat democràtica. Però primer havien de frenar la greu crisi econòmica que patia el país. Per a aconseguir això el Govern va proposar un pacte a totes les forces polítiques i sindicals coneguts com a Pactes de la Moncloa i que van ser aprovats per totes les formacions el dia 15 d'octubre de 1977.
Aquesta política de consens va culminar en la creació de la Constitució espanyola en 1978 en la que es derogaven una sèrie de Lleis Fonamentals que havien servit al règim de Franco de suport legal, però que no servien per a res al procés democratitzador que se havia iniciat a Espanya. Els trets essencials de la Constitució són:
-Defineix l'Estat espanyol com un Estat social i democràtic, amb una monarquia parlamentària com a forma política.
-Reconeix l'existència de nacionalitats i regions, que poden constituir-se en comunitats autònomes.
-Declara la sobirania nacional i la igualtat davant la llei de tots els espanyols.
-Recull la divisió de poders: el legislatiu és exercit pel Congrés i el Senat, el Govern té el poder executiu i el judicial és dels tribunals de justícia.
-Reconeix el dret a la vaga i a la lliure sindicació.
Text extret de:
http://cienciassociales.iesgbrenan.com/gh-tema11-s.pdf
Consulta [4/01/10]
SEBASTIÁN GARCÍA, M. i GATELL ARIMONT, C. (2009): Àgora, ciències socials, història, València, Vicens Vives.
Anem a començar.
Esperem que açò no siga molt difícil. Pròximament començarem a ficar noves entrades! :)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)